Laia Iñiguez

Marina:" Com més tracte especial se'ns dongui, més difícil ens serà normalitzar-ho"

La Marina té 21 anys, viu a Barcelona a temps parcial i té un Grau Superior de Laboratori Clínic encara que ara està a l'atur. Amb la seva parella, la Vanessa, administren la pàgina de Facebook de "Lesbianes de Catalunya".

Aquesta entrevista serà enfocada des de l'experiència personal de la Marina.

Pregunta: Quina és la teva orientació sexual?
Marina: Sóc Lesbiana.

P:Quan i qui et va començar a parlar de sexualitat?
M: Me'n van començar a parlar a l'escola, quan tenia 12 anys.

P:A l'escola, de quin tipus de sexualitat et parlaven?
M: Era una escola religiosa, així que només de relacions heterosexuals.

P: Com vas descobrir que també existien relacions íntimes entre persones del mateix sexe?
M: Realment vaig descobrir i assumir la meva orientació sexual quan vaig acabar l'educació primària. Em vaig canviar d'escola i vaig anar a una de pública, on vaig conéixer noies lesbianes o bisexuals.

P: Com vas saber que t'agradava la gent del teu mateix sexe?'
M: Sempre ho he sapigut. Pensava coses al veure les noies al vestuari però mai ho acabava d'assumir del tot, i menys en una escola religiosa, on ho vaig acabar veient com una cosa bruta. Va ser quan em vaig canviar d'escola i vaig tenir una aventura amb una noia que vaig acabar assumint-ho.

P: Com ho vas rebre en un primer moment en assumir-ho?
M: Al principi he de dir que em va sobtar, però vaig anar poc a poc i m'hi vaig acostumar molt ràpid , quasi no me'n vaig adonar.

P: Quan vas sortir de l'armari?
M:Als 17.

P: Com vas viure la teva adolescència?
M:Ni bé ni malament, sortia amb nois però veia que no m'agradava, no m'omplia del tot.

P:Com ho va rebre la teva família i els teus amics?
M: Els amics no van tenir cap problema en acceptar-ho, i tampoc la meva família. S'ha de dir però, que no tota la meva família ho sap.

P: Has sigut mai víctima d'algun tipus de discriminació per la teva orientació?
M: No, en cap moment, ho he portat sempre de manera natural.

P: Com es comporta la gent quan veu a dues noies en actitud carinyosa?
M: Avui en dia hi ha de tot. Hi ha gent que no ho veu bé, que no es sent còmode en presència d'una parella del mateix sexe. Però per sort els temps han canviat molt i cada cop hi ha menys homofòbia a Espanya i a Catalunya.

P: Has anat mai a cap desfilada del orgull Gay?
M: No, però tinc moltes ganes, mai m'ho he pogut combinar per assistir-hi.

P: Què creus que queda per fer per normalitzar la situació del col·lectiu LGTB (Lesbianes,Gays,Transexuals i Bisexuals)?
M: Queda no donar-li tanta importància, no promocionar-ho més. Com més tracte especial se'ns dongui, més difícil serà normalitzar-ho.

P: I per acabar, quin consell li donaries a algú que no s'atreveix a sortir de l'armari?
M:Que s'esperi al moment oportú, i sobretot la persona adequada que l'ajudi, com ha sigut en el meu cas. No cal forçar-ho, ja que ho sàpiga la gent o no, pots continuar la teva vida amb normalitat. Sobretot no amagar-se mai, ningú et deixarà de parlar ni ser homosexual o bisexual és dolent. Si et deixen de banda per això, es que aquesta gent no val la pena.

La Marina és un bon exemple de com viure la seva sexualitat, que no és la que li van inculcar als primers anys de vida, amb total normalitat, comptant amb el recolzament de la gent que més s'estima.

Marina(esquerra) i Vanessa (dreta) ajuden a noies que no s'atreveixen  de sortir de l'armari  .