Conclusions

La nostra investigació, modesta però basada en experiències reals, ens ha fet veure que a Catalunya i a l'estat espanyol l'orientació sexual ha deixat de ser un factor que desencadena desigualtat social com ara fa 40 o 50 anys. Les persones poden viure la seva afectivitat sense por a ser empresonades. Els drets civils ens han fet iguals a tots davant la llei.  Però, tot i haver avançat molt en les darreres dècades i ser un dels països més igualitaris quant a llibertat afectiva, alguns dels testimonis que oferim en aquest blog admenten que continua sent difícil viure amb absoluta facilitat l'orientació sexual.

Encara continua existint l'homofòbia, contra la qual és molt important seguir treballant perquè pot originar situacions d'exclusió social. El cas del bullying contra adolescents gais o lesbianes en el món adolescent és molt clar, i per això també oferim algunes notícies que hi fan referència a la segona pestanya.

Si bé l'orientació sexual no té per què ocasionar una manca d'accés a recursos econòmics, oportunitats laborals o nivell d'estatus, sí que pot considerar-se un factor d'exclusió social contra el qual tots i totes tenim l'obligació de lluitar. Els països on el col·lectiu LGBT té tots els drets civils i un alt nivell d'integritat física i moral encara són minoria, i els que han aconseguit aquest nivells de bona convivència ho han fet gràcies als moviments socials homosexuals que han anat visibilitzant-se i reivindicant els seus drets. Cal, doncs,  que les persones gais i lesbianes d'arreu lluitin per les seves llibertats i que la resta de la societat els recolzi. El món en què vivim no serà igualitari fins que tothom tingui la possibilitat d'estimar lliurement.